L'oratge continua humit, però...

L'oratge continua humit, però a pesar de tot sembla que dissabte que ve tindrem un bon dia. Així ho diuen els del Temps de TV3. De manera que tot apunta que sí que farem el passeig-esmorzar-tertúlia: a les pedreres romanes de l'Énova, a la caseta d'un bon amic on esmorzarem i farem la xarradeta, i finalment ens aproparem a Barxeta. I com que ara és un bon temps per a fer caragols, o siga, agarrar-los, és l'oportunitat de presentar dues fotos en què es veu un dels menjars típics de Rafelguaraf. Es tracta de un "guisat de caragols amb fenoll", que és una mena de variant del "guisat de Setmana Santa". Aquest guisat admet diversos ingredients, però d'una forma o altra a mi m'agrada molt. El gustet del fenoll amb els caragols, que ací diem “moros” i “cristianes”, és un dels meus plats més enyorats de quan era jove. Recorde que mon pare i jo en féiem (és a dir, n'agarràvem, de caragols) i els posàvem en una carnera amb unes rametes de romer, i de quan en quan els arruixàvem per tal que eixirien a fer el seu pasturatge. Xe, per a què continuar: que a mi m'agrada molt aquest guisat. Per cert, la cuinera va ser també ma tia Maria, la que va fer aquest estiu passat la “sopa rossejà(da)”. Si no teniu manies pels caragols... creieu-me: boníssim!