Una X

Una X, o siga, d'empat podríem qualificar el resultat de l'excursió que teníem prevista per dissabte passat. En efecte, encara que divendres a mitjan vesprada va estar la cosa a punt d'ajornar-se per quarta vegada, el cas és que Lola (la bibliotecària), en pla “torero” i amb millor criteri que jo, va decidir que ens veuríem a l'hora convinguda... i segons el temps faríem el que podríem, encara que no fóra ajustat a la programació.
Doncs bé, així va ser. De forma que anàrem de primeres a les Pedreres romanes de l'Énova, on vaig oferir als valerosos/es membres del Club de lectura de Carcaixent unes quantes explicacions i alguna que altra anècdota, que això sempre ve bé i damunt contribueix a fer esbossar algun somriure entre el personal. I cal que diga que el guia no va vindre perquè jo mateix li vaig dir que la cosa anàvem a suspendre-la, que si haguera vingut ens haguera oferit moltes explicacions que jo desconec o no recorde de quan li ho vaig sentit dir l'estiu de 2007. En acabar veiérem una femella de coll verd... més confiada que un gos pigall. Xe, que no fugia ni ens tenia por!
Després ens apropàrem a veure un dels trams on es fan més evidents les Carrilades, que estan ben a prop, passant l'hort de Galindo. De forma que els lectors/es carcaixentins pogueren veure in situ les Carrilades romanes, que són anomenades així per molta gent. Jo no sé si són romanes o ibèriques. En tot cas sembla que té bastant sentit que foren originades pels carros romans que transportaven pedra sobretot des del Buixcarró (o si voleu Boscarró, que darrerament s'està imposant) cap a la Via Augusta al seu pas per Manuel o l'Énova. I allí va ser que a les acaballes, quan ens estàvem fent la foto de grup, que va començar a ploure.
Com que ja eren aproximadament les onze del matí i estàvem sense esmorzar, haguérem de donar per conclosa l'excursió. Motiu? Perquè en total érem gairebé una vintena de persones, i aleshores anar a un bar tots junts (fóra a Carcaixent o no), demanar els entrepans, etc... Impossible, s'haguera fet tardíssim. Total: que no férem l'esmorzar tota la colla junts, ni tampoc la tertúlia sobre Enyorança magribina. Si bé açò últim és el menys important.
Però... de totes maneres, com que el meu bon amic que havia de fer de cuiner en l'esmorzar em va insistir de fer-lo la primavera pròxima... i a més la pròpia Lola també em va suggerir idèntica possibilitat, és el cas que, efectivament, l'any vinent hem quedat tots emplaçats a fer l'esmorzar-tertúlia prevista per als passats dies 27 de setembre (que no férem perquè va ploure), 11 (que no férem, id, id.) i 25 d'octubre que hem fet a mitges (per això l'X)... i que no ha estat possible realitzar al 100% pel mal oratge. O siga, d'alguna forma es pot dir que les espases estan en alt. Amb tot, però, em pareix que la gent va quedar contenta del que va veure.
Per cert, el meu amic cuiner, Lanusse, em va dir en broma, vist el mal temps, que ens podríem oferir a Zapatero, institucions, societats de reg, o zones on es pateix molta sequera, per tal de quedar allí un determinat dia i hora... i segur que ix plovent!!!
Les fotos, obra de Robert Cortell, corresponen a una vista de les Pedreres romanes, la femella d'ànec coll verd i les Carrilades amb la majoria dels excursionistes. Esperem que faça bon temps l'any que ve.