Aquest mes de desembre la Societat Ateneu Musical de Rafelguaraf ha realitzat una sèrie d'actes amb que tanca més d'un any llarg de celebracions amb motiu del seu 75 aniversari. Un d'aqueixos actes va ser la presentació del llibre 75 anys fent música, en què he col·laborat escrivint la història de la banda de música. Ja sabeu, mon pare era músic, segurament de la segona fornada de músics quan es va crear allà a finals d'abril de 1932.
Doncs bé, he de deixar constància ací que han fet una sèrie de concerts i actes que quan els presenciava em pareixia que estava davant professionals de primera línea. Bé, en realitat pense que ho són. Tant els músics com els actors que intervenien en alguns esquetxs i les balladores... Fantàstica la interpretació d'uns i altres. La veritat és que la Societat Ateneu Musical de Rafelguaraf és la institució cultural més antiga i important del poble. I sabeu per què? Doncs entre altres coses per la seua continuïtat, és a dir, una societat que malgrat els altibaixos i tot tipus de problemes ha estat treballant i treballa per un aspecte de la cultura de la societat com és la música. Quantes altres associacions s'han creat i han fracassat? Moltes, sens dubte. Per això és que li desitge que en complisca moltíssims més!
Per altra part, l'altre dia em va escriure per correu electrònic un amic que viu a París, Enric Climent, estava sensibilitzat perquè havia vist un reportatge sobre el comerç d'oliveres velles de la nostra zona i d'Andalusia, Itàlia, etc., per tal que alguns rics puguen gaudir d'elles en exclusiva en els seus xalets. Què dir al respecte? Que el nostre patrimoni natural ha patit i continua patint tot tipus d'agressions. I aquesta del comerç d'oliveres antigues potser continue donant-se, malgrat tot. Quina falta de sensibilitat!
Les fotos corresponen a la portada del llibre 75 anys fent música, al primer premi, amb Diploma inclòs, que varen aconseguir el 1933 (i per això és que la bandera és la de la República) i l'altra és d'una olivera bastant velleta que hi ha... millor no ho dic, per si de cas.
Doncs bé, he de deixar constància ací que han fet una sèrie de concerts i actes que quan els presenciava em pareixia que estava davant professionals de primera línea. Bé, en realitat pense que ho són. Tant els músics com els actors que intervenien en alguns esquetxs i les balladores... Fantàstica la interpretació d'uns i altres. La veritat és que la Societat Ateneu Musical de Rafelguaraf és la institució cultural més antiga i important del poble. I sabeu per què? Doncs entre altres coses per la seua continuïtat, és a dir, una societat que malgrat els altibaixos i tot tipus de problemes ha estat treballant i treballa per un aspecte de la cultura de la societat com és la música. Quantes altres associacions s'han creat i han fracassat? Moltes, sens dubte. Per això és que li desitge que en complisca moltíssims més!
Per altra part, l'altre dia em va escriure per correu electrònic un amic que viu a París, Enric Climent, estava sensibilitzat perquè havia vist un reportatge sobre el comerç d'oliveres velles de la nostra zona i d'Andalusia, Itàlia, etc., per tal que alguns rics puguen gaudir d'elles en exclusiva en els seus xalets. Què dir al respecte? Que el nostre patrimoni natural ha patit i continua patint tot tipus d'agressions. I aquesta del comerç d'oliveres antigues potser continue donant-se, malgrat tot. Quina falta de sensibilitat!
Les fotos corresponen a la portada del llibre 75 anys fent música, al primer premi, amb Diploma inclòs, que varen aconseguir el 1933 (i per això és que la bandera és la de la República) i l'altra és d'una olivera bastant velleta que hi ha... millor no ho dic, per si de cas.
0 comentaris:
Publica un comentari