Aquest xicot arribarà lluny

Fa uns dies vaig tindre una grata visita. Es tracta d'un xicot que viu a Cullera -sa mare és d'allí- encara que també li té molta estima al poble de son pare, que és el meu també: Rafelguaraf.
Vàrem estar parlant una bona estona, encara que en realitat vaig ser jo qui més va xarrar dels dos. I d'això me'n vaig adonar després i ho lamente. M'hauria d'haver interessat més pel contingut del llibre de la foto. En fi, què hi farem? És que quan trobe una persona que s'interessa per les coses que a mi m'interessen... segurament m'apassione tant que me'n passe i tot.
La qüestió és que em va obsequiar amb el llibre esmentat. Estic llegint-lo a hores d'ara i la veritat és que té un nivell al que jo no arribe ni de bon tros. És una obra per a autèntics especialistes. Vull dir, gent que haja estudiat Dret, la Constitució, etc. En aquesta obra han participat professors i especialistes de la Universitat de València, i ell és un de tants que hi han escrit. Per tant és coautor i coeditor, segons que entenc per la portada.
Al meu parer aquest xicot arribarà lluny, que diuen al poble les persones majors. La seua àvia també ho deia. I tant que ho deia: el meu Manolo, el meu Manolo, eixe xiquet, eixe xiquet arribarà lluny... Per això és que, avançant-me al seu futur que augure prometedor, vull reivindicar des d'ací el 50% que té de rafelguarafí, i açò és a propòsit que a Rafelguaraf no hi ha molta gent que destaque, o siga, que ratlle a un nivell tan alt.