A propòsit d'una nota anterior, vull tornar a comentar que em sembla molt mal que les institucions que convoquen premis literaris ni tan sols notifiquen l'acta del jurat, encara que siga solament als finalistes. Em sembla que els convocants són uns autèntics desconsiderats per no donar les gràcies als participants en la convocatòria. En fi, és el cas que recentment m'he assabentat que una novel·la meua, Terra de frontera, ha tornat a quedar finalista en un premi dels més importants que es convoquen de narrativa juvenil a tot arreu de les terres de la nostra llengua. Estic segur que si formara part de la nòmina d'escriptors d'una determinada editorial almenys m'hagueren felicitat. El fet és que si no arribe a estar atent al cas ni tan sols m'haguera assabentat, perquè pel que fa als convocants i a l'editorial que publica les obres guanyadores... ni gos què fas ací. Bé, no vull continuar perquè quan més coses vaig observant en aquest món, més decebut que em quede. Ara, ben pensat, no sé de què m'estranye. És que el món dels escriptors, etc. està exempt dels pecats, defectes i misèries de la societat? És evident que no, ací hi ha tot tipus d'enganyifes, paranys, premis donats abans de convocar-se, etc. etc.
Per altra banda, dir que pròximament coneixeré personalment Z.O., que és ja com una amiga per a mi, que viu a Barcelona i que em sembla que ja ha acabat de traduir una obra meua al francés. A veure si en gener pose un comentari al respecte, i, si és possible, una foto amb ella i amb Cathy Smith, traductora a l'anglés d'una altra novel·la.
I pel que fa a les fotos: ací en teniu una de xiquet a l'escola, potser tindria pels 7 o 8 anys, i sembla que ja agarre més bé la ploma. L'altra foto és d'un taulellet que hi havia a la llar de la casa del meu avi Isidre, on vaig nàixer. Si es fixeu un poc veureu que al centre hi ha una mitja lluna, molt xicoteta, quasi passa desapercebuda, i tanmateix és el centre del dibuix.
0 comentaris:
Publica un comentari