A propòsit dels Vicent Sanchis

El meu blog es diu Vicent Sanchis perquè així és com em posaren els meus pares i perquè jo el faig servir com una porta d'entrada a la meua web. Vaig nàixer al número 19 del carrer de Sant Vicent del barri del Raval de Rafelguaraf (Ribera del Xúquer) el 24 de febrer de 1955. Bé, dic açò perquè veig que se'm confon bastants vegades amb el Vicent Sanchis, també valencià, que va ser director del periòdic AVUI. Ell, per cert, és prou més jove que jo. I tantes són les confusions, que podria contar-vos algunes anècdotes que m'han passat al respecte: des de rebre un taló per ser membre d'un jurat de narrativa a peticions i contactes d'estudiants o periodistes amb els estudis recentment finalitzats, o veure com en alguna editorial o llibreries conste com a autor d'un llibre sobre Carod Rovira, o com en la biblioteca de Catalunya una novel·la meua se li atribueix al meu homònim, etc., etc.
Què hi farem? Doncs bé, per allò de “al César el que és del César...”, en tot cas deixar ben clar que jo no sóc el Vicent Sanchis exdirector de l'AVUI.
Aquesta setmana pròxima he d'enviar uns llibres a la biblioteca de Catalunya i de pas els hauré de recordar que rectifiquen algunes errades en aquest sentit. I és que al País Valencià dir-se Vicent Sanchis és com dir-se Jordi Soler o qualsevol altre nom i cognoms ben corrents a Catalunya. De vegades he pensat en fer un club dels Vicent Sanchis.
La foto del pelat i envellit sóc jo en la presentació d'un llibre sobre els últims moriscos de Benifairó de la Valldigna que va tindre lloc ahir mateix, 27 de desembre, i l'altra és una foto que he trobat per internet del meu homònim periodista que viu Catalunya.