dilluns 9 de febrer de 2009

Presoners de nosaltres mateixos



De vegades les persones podem caure en la crítica fàcil atribuint als polítics -en aquest cas, locals- la responsabilitat de determinades destrosses i malifetes que hi ha als nostres pobles. En aquesta ocasió, tanmateix, ni de dretes ni d'esquerres, ni de dalt ni de baix són els responsables. Els culpables d'aquest contrasentit que veiem en la fotografia són els incivilitzats de sempre, perquè sempre n'ha hagut i n'hi haurà, per desgràcia.
Si ens fixem un poc en aquesta foto veurem a quins extrems s'arriba per tal de protegir un element urbà decoratiu a Rafelguaraf. Es tracta de part de la maquinària d'una antiga sénia que es va posar al centre d'una plaça en urbanitzar-la. Doncs bé, ací tenim el cas que ha d'estar engabiada -com presonera,- per tal de lliurar-la dels mals que li puguen fer alguns ciutadans. Què dic, ciutadans? No, els salvatges i maleducats de torn, unes vegades jóvens i altres no tant. Però, ¿què volem, si els primers maleducats són els pares i mares que ells mateixos estan en condicions d'anar a l'escola per tal d'aprendre a ser "persones"? Em pregunte si caldria fer un carnet per punts per tal de reconduir les ovelles que abandonen el recte camí -el del respecte i les bones maneres- i que l'últim que els preocupa és l'educació dels fills.
Les fotos corresponen a la plaça de la Mare de Déu dels Dolors, de Rafelguaraf. I vergonya em fa veure en aquestes condicions la sénia per tal d'evitar que el salvatgisme faça malbé, com en anteriors ocasions, la maquinària. ¿Quina impressió tindrà una persona forastera -d'un país civilitzat- a la vista d'açò? Què pensarà d'un poble i d'una societat així?

2 comentaris:

Vicent ha dit...

Crec que hauríem de preguntar-nos per les causes de les conductes vandàliques. És clar que els primers culpables són els autors d'un acte. Però no està de més tractar d'analitzar què impulsa la gent a destrossar quelcom sense obtenir cap benefici (almenys visible, material).

Potser hem de parlar d'un sistema competitiu i individualista. Potser hem de veure quins valors són defensats des del poder (és defensat el nostre patrimoni cultural?).

Són sols dos reflexions que em venen al cap ara mateix. Evidentment, hi hauria molt més que rascar.

Salutacions

Narrador ha dit...

De vegades em pregunte en quin lloc es trobarà l'estat espanyol en un índex de desenvolupament social i cultural.