Sempre és hora de retre homenatge a una persona

Sempre és hora de retre homenatge a una persona. I jo el vull fer a una magnífica professora d'història de quan estudiava el batxiller a l'institut Josep de Ribera, de Xàtiva: Leonor Sanz Pons. I això perquè l'exercici magnífic de la docència d'aquesta matèria, al meu parer, va tindre una influència en mi que d'alguna manera ha marcat el meu esdevenir. I ara, des de la distància en el temps, li vull dedicar una poesia que és obra del meu amic Robert Cortell.
Em pregunte si molts jóvens que estan estudiant ara mateix als instituts, si tindran amb el pas del temps el mateix sentiment cap a algun dels seus professors/es, que sens dubte també tindran aqueixa influència en les seues vides. Encara que ells, ara mateix, segurament ni se n'adonen o no ho valoren com és degut.

Necessitàvem un perquè

i ens donares el pensament.

I si ara sóc ací, bregant amb les paraules,

sé que t’ho dec, car res no tindria sentit

de no descansar sobre un ferm propòsit.

El temps passa, i anem escrivint

la nostra petita història. Potser

hom dirà que és una de tantes:

la lluita contra el present pel demà,

i el pòsit amarg de cada desfeta.

Però conservem el record del teu entusiasme,

i això també és l’esperança:

creure en aquells que ens estimen,

aprendre dels que transmeten

la seua humana experiència.

No hi ha molt més que dir: callar a temps

és una bona manera de concloure.

La vida ens separa, mes la memòria

tot ho empara, com la celístia la nit.

Que no és injust l’adéu, sinó l’oblit.

Les fotos: un llibre de poesia de Robert Cortell on apareix publicada aquesta poesia, i el propi Robert Cortell, Josep Lozano, jo i un parell d'amics més d'Alginet (als extrems) un dia que anàrem d'excursió a fer la volta al Buixcarró. El lloc és un bar de Pinet on paràrem a dinar quan ja duiem mitja volta feta, abans de mamprendre la pujada al Puig de la Creu i baixar pel camí de la Falaguera cap al Pla de Corrals, el nostre punt de partida.