Xe, açò sembla ciència ficció!

Xe, açò sembla ciència ficció. Si no ho veig no m'ho crec. Aquest matí he hagut d'anar d'urgències a l'ambulatori. Em feia bastant de mal el genoll dret. Mare de Déu, hem pensat la meua muller i jo. Ara vorem a quina hora acabem hui!
Bé, cap a les 9,20 hs. la meua dona agafa el cotxe i em porta fins a l'entrada del centre mèdic. Mentre Empar busca aparcament... i poc després me n'adone que el troba de seguida!, jo entre com puc, coix coixango. M'adrece al mostrador. Mira home, què casualitat! Tinc solament una senyora davant de mi. Acaba i de seguida explique el motiu a la senyoreta que, molt amable, ompli un paper i em diu que vaja a la metgessa de guàrdia. Agafe l'ascensor, que funciona com cal, i en el segon pis vaig a la consulta. Arriba Empar de deixar el cotxe i entrem d'immediat perquè només ha fet que començar i la doctora m'atén sense perdre punt.
En fi, a banda de receptar-me unes pastilles em diu que m'han d'embenar el genoll en la planta baixa, on fan les cures i injeccions els ATS. Després d'acomiadar-nos de la metja, baixem i... tampoc m'haig d'esperar gens ni miqueta. Entre de seguida i al moment me n'isc amb mitja cama embenada. Empar em torna a casa amb el cotxe. Són vora les 10 hs. Em sembla quasi un miracle. Què ha passat amb la gent que l'ambulatori estava pràcticament buit? Serà l'efecte de les falles? Toca, alguna cosa bona havia de tindre l'efecte de la ressaca.
I les fotos, encara que no tinguen res a veure. El bosquet de tarongers i anoers que creen una ombra molt agradívola, a l'entrada de Rafelguaraf (a l'esquerra) venint per la Pobla Llarga.