IES Hermanos Amorós de Villena

Divendres passat vaig estar a l'IES Hermanos Amorós de Villena. Vaig anar per tal de participar en una xarrada-col·loqui amb alumnes de 3er. d'ESO, i a propòsit de tres novel·les meues: Memòries d'un alamí, Fàtima de Berfull i El repòs del sobirà. Això va ser possible gràcies a la seua professora, una rafelguarafina de trellat, Empar Fayos, que els dóna l'assignatura de valencià.
Els xavals es portaren bé, jo diria que més que bé, considerant com està la joventut hui en dia. Crec que tots i totes em feren preguntes a les que vaig intentar donar resposta el millor que vaig poder i saber durant una hora i mitja que estiguérem al saló d'actes. Les preguntes foren més o menys les d'esperar, i altres més interessants o que denoten ja certes inquietuds pel món en què vivim, també amb algunes poques excepcions que res tenen a veure amb les novel·les ni amb la literatura, però que cal entendre per la seua joventut. En fi, són xavals i estan en l'edat crítica que tots sabem.
No obstant això, el record que tinc de la meua estada allí és grat, considerant que mai havia estat a Villena. I això que mon pare m'havia fet molta propaganda de quan anava amb la banda de música de Rafelguaraf a tocar a moros i cristians, i em comentava que havia vist el famós tresor, fins i tot acompanyat personalment i amb explicacions del senyor José Maria Soler, el propi descobridor d'aquest fabulós tresor de finals de l'edat del bronze.
Les fotos són les que ens feren de record, i una de Rafelguaraf (amb la serra del Realenc de fons a llevant i tot el poble voltat per tarongerar), perquè alguns xavals s'interessaven per com és físicament el meu poble de naixença.