divendres 17 d’abril de 2009

Projectes que marxen endavant
















Divendres sant vaig tenir el plaer d'esmorzar a Barxeta. Ei, que era sepia a la planxa! Però dic el plaer per la companyia, per les persones amb qui vaig compartir taula: el meu amic i company de lletres carcaixentí, Robert Cortell, i els amics Toni Giner i Miquel Lorente, barxetans i persones de trellat amb qui tinc el gust de compartir l'aficció a lectures i històries. Doncs bé, tot sembla indicar que l'estudi que vaig fer sobre Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà) veurà la llum enguany mateix. De fet, ja vaig quedar d'acord amb Miquel per tal que faça alguns comentaris sobre l'obra en l'acte de presentació, cosa de què ja vos informaré en el seu moment.
Però és que aquesta setmana hem estat a València, trucant a les portes de l'administració, per tal de veure la possibilitat que ens publiquen al meu company i amic Joan Català, de la Pobla Llarga, i a mi un treball que ja duem vora vuit anys en ell. Es tracta d'una monografia geogràfica i històrica, sobretot, dels set pobles que reguen de la Séquia Comuna de l'Énova; o siga, de La Comuna de Castelló-l'Énova. Xe, i va i la primera impressió és molt bona! Però no llancem les campanes al vol, no siga que encara es malve la cosa que tot pot ser.
També aquesta setmana m'ha telefonat Zoheyra des de Barcelona. Tinc moltes ganes de conéixer a aquesta persona. I que em diga si ja ha acabat o com va la traducció d'una novel·la meua al francés. En fi, a veure si em pot visitar pròximament i xarrem a propòsit d'aquestes coses i del 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos i d'algunes altres coses més.
Les fotos: els quatre sofridors després de l'esmorzar al bar Torres, de Barxeta, i l'altra és de les runes de les Cases d'Escrivà, feta a penes uns pocs dies abans.

2 comentaris:

miquel lorente ha dit...

Molt bo allò de sofridors. Ara mateix tinc el famós esborrany davant, no sé qui té més il·lusió!

Ànims Vicent!

Narrador ha dit...

Miquel. Acabe de parlar amb ton tio Camilo. Viu pràcticament enfront de la casa on vaig nàixer jo, al carrer de Sant Vicent. Bé, entre altres coses molt interessants m'ha confirmat, que, en efecte, a les Cases d'Escrivà hi havia set cases i un riurau. Ja parlarem més endavant. Salutacions. Vicent Sanchis