Reprenem la marxa. Notícia de Zoheyra

Zoheyra diu que sempre triomfa la vida. És ben cert. Perquè la vida, malgrat totes les dificultats i entrebancs, en efecte, tard o d’hora acaba reeixint per sobre tot. Zoheyra és una amiga que em va escriure, ja fa d’això alguns anys, una carta molt bonica des de Barcelona a propòsit de la meua novel·la Memòries d’un alamí, que ha traduït al francés. Els seus pares viuen a Alger, però ella és una persona independent, intuïsc que amb molt de caràcter, amb una gran formació acadèmica, i, sens dubte, una algeriana que estima la seua terra i la cultura del seu poble.

La setmana passada vàrem tindre el plaer de gaudir de la seua companyia durant un parell de dies, des del divendres, dia 24, a diumenge 26. Com és natural vàrem fer com un xicotet passeig ensenyant-li l’espai geogràfic i cultural de l’àmbit de les meues novel·les de temàtica morisca. O siga, que anàrem el primer dia a Rafelguaraf, a Berfull, al Tossalet, al port del Sapo (de l’Énova), passant després per Castelló de la Ribera per fer-nos una foto amb Cathy a la seua acadèmia que també ens va acompanyar a partir d'aqueixos moments. La veritat és que no feia gens de bon temps, però malgrat tot em sembla que va copsar bé el paisatge. Dinàrem al bar Buixcarró (al Pla de Corrals) i per la vesprada ens acompanyà a la presentació del llibre dels III premis literaris de Barxeta, i finalment sopàrem al bar John Lennon propietat de Martin Smith (a Rafelguaraf).
L’endemà anàrem a la Valldigna per veure el paisatge baixant el port de Simat. Afortunadament va fer un dia magnífic. Veiérem també l’ermita de Santa Anna, antiga mesquita de la Xara, i el monestir de la Valldigna. Per a mi ha estat un gran plaer i un orgull que una persona així haja visitat el “meu” poble precisament en un any en què se celebra el 400 aniversari de l’expulsió dels moriscos, i ella, talment com Fàtima, la protagonista d’Adéu a Berfull, se me representava com si fóra una descendent d’aquelles persones que foren tan injustament foragitades d'una terra que també era seua.
Encara que el meu món és molt xicotet, perquè jo gairebé no viatge, i ella en canvi és una gran viatjera, és curiós com podem coincidir en moltes coses de què hem tingut el plaer de parlar aquestos dos dies. Per això és que, des d’aquest bloc, vull enviar un record molt especial per Zoheyra ple de tarongina, romer i pebrella.