Diumenge passat vàrem fer una xicoteta excursió i ens empassàrem una mena d'esmorzar-dinar al poble de Fontanars dels Alforins. Com m'agraden aquests topònims compostos, com també és el cas prop d'on passàrem d'Aielo de Malferit, Castelló de Rugat (o de les Gerres), etc.
Empar, jo i Cathy, visitàrem aquesta bonica població de la Vall d'Albaida en què mai havia estat anteriorment, i per això és que ara ja no ho podré dir. Primer paràrem uns instants en el Pou Clar d'Ontinyent. Em va agradar molt el paisatge. Feia un temps esplèndid. I això que les oronetes presagiaven alguna ploguda que afortunadament no es va confirmar.
El cas és que a proposta de Cathy, que ens va convidar (tot s'ha de dir), férem un esmorzar d'aquells de repica'm el colze al bar-cafeteria Julio (al mateix carrer d'entrada a la població); o siga, que ja no ens calgué dinar després. N'hi havia molta gent per allà dalt, grups de ciclistes i motoristes que supose haurien pujat d'Ontinyent o bé de la Font de la Figuera o Moixent, i molt bon ambient en general. En acabant férem un tomb per les paradetes del mercadet i una visita al celler Belda, on compràrem uns vins que, pel que diuen els entesos, sembla que són molt bons. Després, amb molta calma (jo sols vaig beure una cervesa sense alcohol, ho jure) tornàrem a Rafelguaraf gaudint del paisatge tant o més que en anar, i baixant dels 628 metres sobre el nivell del mar fins els 42. A l'estiu es deu dormir bé a Fontanars dels Alforins.
Per cert, em pregunte si el nostre amic Fernando encara estarà de metge en aquest poble. Mira que té castanyes la cosa, a ell li agrada molt conduir, de manera que fer tots els dies el trajecte Rafelguaraf-Fontanars dels Alforins s'ho troba fet... cosa que a mi em suposaria gairebé un impossible.
Per la vesprada volia anar al concert de música festera que hi havia a l'auditori, sobretot pensant en l'obra que s'estrenava del meu nebot (una glòria del poble) José Luis, que ja sabeu que està de percussionista en l'orquestra simfònica de Radiotelevisió Espanyola... però per uns problemetes que no cal detallar ara i ací, és el cas que no vaig poder gaudir una bona estona d'una de les millors bandes per a la interpretació de música de moros i cristians del nostre país. Estic parlant , clar està, de la banda de la societat Ateneu Musical de Rafelguaraf. Total, que m'ho vaig perdre. Una altra vegada serà.
I ací teniu les proves del viatge i de la disbauxa (no tant, no tant) gastronòmica: una foto del Pou Clar, i la prova que de l'esmorzar no quedaren deixalles... Què dic? Mentida, tan sols una rosca de pa amb un rall d'oli que ens deixàrem per vergonya. A la vista està. Per cert, a Cathy li queda molt bé el roig dels cabells amb henna marroquina.
Empar, jo i Cathy, visitàrem aquesta bonica població de la Vall d'Albaida en què mai havia estat anteriorment, i per això és que ara ja no ho podré dir. Primer paràrem uns instants en el Pou Clar d'Ontinyent. Em va agradar molt el paisatge. Feia un temps esplèndid. I això que les oronetes presagiaven alguna ploguda que afortunadament no es va confirmar.
El cas és que a proposta de Cathy, que ens va convidar (tot s'ha de dir), férem un esmorzar d'aquells de repica'm el colze al bar-cafeteria Julio (al mateix carrer d'entrada a la població); o siga, que ja no ens calgué dinar després. N'hi havia molta gent per allà dalt, grups de ciclistes i motoristes que supose haurien pujat d'Ontinyent o bé de la Font de la Figuera o Moixent, i molt bon ambient en general. En acabant férem un tomb per les paradetes del mercadet i una visita al celler Belda, on compràrem uns vins que, pel que diuen els entesos, sembla que són molt bons. Després, amb molta calma (jo sols vaig beure una cervesa sense alcohol, ho jure) tornàrem a Rafelguaraf gaudint del paisatge tant o més que en anar, i baixant dels 628 metres sobre el nivell del mar fins els 42. A l'estiu es deu dormir bé a Fontanars dels Alforins.
Per cert, em pregunte si el nostre amic Fernando encara estarà de metge en aquest poble. Mira que té castanyes la cosa, a ell li agrada molt conduir, de manera que fer tots els dies el trajecte Rafelguaraf-Fontanars dels Alforins s'ho troba fet... cosa que a mi em suposaria gairebé un impossible.
Per la vesprada volia anar al concert de música festera que hi havia a l'auditori, sobretot pensant en l'obra que s'estrenava del meu nebot (una glòria del poble) José Luis, que ja sabeu que està de percussionista en l'orquestra simfònica de Radiotelevisió Espanyola... però per uns problemetes que no cal detallar ara i ací, és el cas que no vaig poder gaudir una bona estona d'una de les millors bandes per a la interpretació de música de moros i cristians del nostre país. Estic parlant , clar està, de la banda de la societat Ateneu Musical de Rafelguaraf. Total, que m'ho vaig perdre. Una altra vegada serà.
I ací teniu les proves del viatge i de la disbauxa (no tant, no tant) gastronòmica: una foto del Pou Clar, i la prova que de l'esmorzar no quedaren deixalles... Què dic? Mentida, tan sols una rosca de pa amb un rall d'oli que ens deixàrem per vergonya. A la vista està. Per cert, a Cathy li queda molt bé el roig dels cabells amb henna marroquina.
2 comentaris:
Hola Vicent,
Quedando en el tema del vino, como parece que no estabas lejos de Moixent te puedo decir que en ese pueblo se vende une vino de muy buena calidad. Se encuentra saliendo de Moixent en direccion de un lugar de arqueologia iberica. Se llama Celler del Roure. Bueno a lo mejor ya conoces.
Enrique Climent
Hola Enric. Disculpa, fins avui 19 de juny no havia vist el teu comentari. Doncs no, no coneixia el Celler del Roure, encara que sé que també tenen un vi molt bo. El lloc d'arqueologia ibèrica és la famosa Bastida de les Alcuses, un poblat d'època ibèrica excepcional.
Publica un comentari