Un dia de Sant Vicent passat, com tants i tants altres més, en la caseta de l'amic Albert Abril per allà el racó del barranc de Cabot. Per cert, que va caure bona cosa d'aigua, però a dins del refugi de la serra s'estava molt bé, tan sols amb una poca llenya que cremava a la llar. Albert és molt considerat. I diu, encertadament, que tindre calor per davant i per darrere és com una vida sencera; és a dir, calor per davant és el que donava el menjar, i per darrere el que ens proporcionava el foc.
Encara que un poc amb retard, Fina Cerdà m'ha enviat unes fotos. I com que li vaig prometre que les posaria, ací estan perquè no diga ni ara ni mai que no complisc les meues promeses. La paella, com sovint, estava de categoria. Era del temps, amb faves i carxofes, allò que diem paella negra. I encara que una de les fotos podria passar com que el mañico i jo estàvem al comandament... no s'enganyeu, en realitat la guisaren les dones: Conxin, Empar i Fina. Bé, Fina, com veuràs, ací estan les teues fotos.
2 comentaris:
A mi que no em busquen d'entre els que van sortir a la foto, perquè vaig ser jo qui la va fer;
¿També vaig captar la calor de l'amistat?
Molts anys per davant i una forta abraçada.
Alberto
Homeeee! Done per fet que sí. Molts anys i moltes paelles que puguem fer.
Publica un comentari