El cap de setmana passat l'oratge en va fer una de calç i una altra d'arena. Per cert, quina és la de calç i quina és la d'arena, la bona i la mala, o a l'inrevés? Per això és que els motius de les fotos és divers. Sempre hi ha detalls i detalls a observar i a comentar.
Ací tenim una foto d'un porxet i una sénia, a la mateixa vora del barranc del Realenc. Jo no la coneixia, i per això és que no la tenia fotografiada quan, pels anys 80, vaig fer fotos de tots (crec que de tots) els horts més vells i les sénies que hi havia al terme de Rafelguaraf. Però fa uns pocs anys, quan tallaren els tarongers, em vaig adonar de la seua existència. Per cert, un poc més i xafe el que em va semblar un escurçó. I com es dirà la sénia? Li ho preguntaré a Edelmiro, el meu amic caçador.
En l'altra podem veure el barranc citat adés. En la seua vora dreta apareixen unes figueres, que hi ha a la sénia esmentada, i a la vora esquerra apareixen, espargides entre els baladres, com a mínim mitja dotzena d'atzavares, les grans flors de les piteres que anuncien la mort de la planta.
En la següent hi ha el porxe de la Montpelina o de la tia Montpelina (crec que mon pare i altres persones deien Monquelina), que s'ha quedat a la vora de la redona que enllaça amb Sant Joanet a mitjan trajecte de la carretera cap a la Pobla Llarga.
En l'altra hi ha la casa que podríem dir del tio Borrull, amb permís de l'amic Josep Lluís Oltra, però la seua muller és filla del tio Pasqual Borrull, i entenc que deu predominar la branca més antiga. Aquesta casa, al principi del carrer de Sant Vicent, de fa molts anys que destaca per una balconada i les dues finestres dels costats, amb bona cosa de plantes de molts colors en arribar la primavera. El tio Borrull estava d'hortolà en l'hort anomenat d'igual manera, encara que en propietat és més correcte dir l'hort d'Arbona. Supose que el tio Pasqual Borrull li la compraria a un Antoni Serena casat amb una dona de Castelló de la Ribera, que varen tindre un fill i una filla. El fill, que ben bé podria ser "quinto" meu, va estudiar medicina i tinc entés que des de fa molts anys que viu a México DF.
I, finalment, una mostra del dinar que haguérem de fer diumenge passat, que encara va fer un dia quasi quasi d'hivern: un esgarradet de pebres i bacallà, fabes tendres bollides i un arròs caldós amb pollastre i conill. Xe, que l'oratge ho va voler així. Què hi farem. De totes formes, ara mateix, en el moment en què pose la nota està fent una temperatura prop dels 30º. En fi, l'estiu ja està ací, perquè, a més a més, el proper 9 de juny no és el 40 de mayo que diuen els castellans allò del sayo?
Ací tenim una foto d'un porxet i una sénia, a la mateixa vora del barranc del Realenc. Jo no la coneixia, i per això és que no la tenia fotografiada quan, pels anys 80, vaig fer fotos de tots (crec que de tots) els horts més vells i les sénies que hi havia al terme de Rafelguaraf. Però fa uns pocs anys, quan tallaren els tarongers, em vaig adonar de la seua existència. Per cert, un poc més i xafe el que em va semblar un escurçó. I com es dirà la sénia? Li ho preguntaré a Edelmiro, el meu amic caçador.
En l'altra podem veure el barranc citat adés. En la seua vora dreta apareixen unes figueres, que hi ha a la sénia esmentada, i a la vora esquerra apareixen, espargides entre els baladres, com a mínim mitja dotzena d'atzavares, les grans flors de les piteres que anuncien la mort de la planta.
En la següent hi ha el porxe de la Montpelina o de la tia Montpelina (crec que mon pare i altres persones deien Monquelina), que s'ha quedat a la vora de la redona que enllaça amb Sant Joanet a mitjan trajecte de la carretera cap a la Pobla Llarga.
En l'altra hi ha la casa que podríem dir del tio Borrull, amb permís de l'amic Josep Lluís Oltra, però la seua muller és filla del tio Pasqual Borrull, i entenc que deu predominar la branca més antiga. Aquesta casa, al principi del carrer de Sant Vicent, de fa molts anys que destaca per una balconada i les dues finestres dels costats, amb bona cosa de plantes de molts colors en arribar la primavera. El tio Borrull estava d'hortolà en l'hort anomenat d'igual manera, encara que en propietat és més correcte dir l'hort d'Arbona. Supose que el tio Pasqual Borrull li la compraria a un Antoni Serena casat amb una dona de Castelló de la Ribera, que varen tindre un fill i una filla. El fill, que ben bé podria ser "quinto" meu, va estudiar medicina i tinc entés que des de fa molts anys que viu a México DF.
I, finalment, una mostra del dinar que haguérem de fer diumenge passat, que encara va fer un dia quasi quasi d'hivern: un esgarradet de pebres i bacallà, fabes tendres bollides i un arròs caldós amb pollastre i conill. Xe, que l'oratge ho va voler així. Què hi farem. De totes formes, ara mateix, en el moment en què pose la nota està fent una temperatura prop dels 30º. En fi, l'estiu ja està ací, perquè, a més a més, el proper 9 de juny no és el 40 de mayo que diuen els castellans allò del sayo?
0 comentaris:
Publica un comentari