Després de la festa espere retornar a la "normalitat", vull dir, a la meua normalitat. Enguany, malgrat la crisi, ha hagut un poc de festa al poble. Allò que podríem dir més bàsic per a les persones més creients, per a la resta ben poca cosa. En fi, això és el que hi ha mentre l'economia no es refaça.
El dia del Crist del Consol, la festa grossa de Rafelguaraf, la mascletà i el castell de focs varen tenir un bon nivell. En canvi la processó va resultar com sovint passa darrerament, un poc trencada. Jo no hi vaig mai amb el ciri encés a fer el recorregut, però sí tinc costum tots els anys de veure-la des de la cantonada dels carrers Ateneu Musical i Xàtiva, on solem coincidir un bon grup d'espectadors. Valdrà tant fer el recorregut com veure-la passar? Supose que sí. Si no hi haguera espectadors, hi hauria aquest tipus de manifestacions pels carrers?
Recorde que antigament hi havia un senyor que vivia al carrer de Sant Roc, el tio Cento la Gàbia, que controlava que la processó tinguera el pas adequat i tot anara en un bon ordre. Quant al lluïment personal, com sempre: moltes d'elles -"elles" ja saben qui són elles- s'apuntaren una bona nota amb els vestits adequats a l'acte, mentre que ells, també com sempre, els que han de lluir el vestit més o menys per obligació i algun que altre que ho fa per devoció.
El millor de tot l'entrada de moros i cristians, on una esquadra de xiques es varen lluir al ritme del pasdoble que podreu escoltar ací mateix. Té un ritme molt fester i apegalós. De totes formes, els moros i cristians, després d'una trentena d'anys, continua al nivel inicial, vull dir, un poc anàrquica, almenys respecte l'organització i altres coses que crec intuir.
Laia i Flàvia han tornat a Carcaixent i, ara, espere poder reprendre l'escriptura. Tinc entre mans una novel·la de títol provisional Bandolers, basada en un estudi que tinc en imprempta sobre Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà) de pròxima aparició. D'alguna forma la gent treballadora d'avui en dia som hereus dels qui lluitaren contra la monarquia absolutista del nefand Ferran VIIé., i de tots els qui al llarg del segle XIX... Redéu ja estic altra vegada posant-me en política i vaig fer promesa que no ho faria. Així que a veure si puc aprofitar-me d'una certa tranquil·litat de què crec podré gaudir aquestes tres setmanes properes.
De totes formes, escolteu la marxeta d'aquesta composició de Gaspar Angel Tortosa, que em sembla que és de Villena. Pense que amb el temps potser es faça tan popular com Paquito el Chocolatero.
El dia del Crist del Consol, la festa grossa de Rafelguaraf, la mascletà i el castell de focs varen tenir un bon nivell. En canvi la processó va resultar com sovint passa darrerament, un poc trencada. Jo no hi vaig mai amb el ciri encés a fer el recorregut, però sí tinc costum tots els anys de veure-la des de la cantonada dels carrers Ateneu Musical i Xàtiva, on solem coincidir un bon grup d'espectadors. Valdrà tant fer el recorregut com veure-la passar? Supose que sí. Si no hi haguera espectadors, hi hauria aquest tipus de manifestacions pels carrers?
Recorde que antigament hi havia un senyor que vivia al carrer de Sant Roc, el tio Cento la Gàbia, que controlava que la processó tinguera el pas adequat i tot anara en un bon ordre. Quant al lluïment personal, com sempre: moltes d'elles -"elles" ja saben qui són elles- s'apuntaren una bona nota amb els vestits adequats a l'acte, mentre que ells, també com sempre, els que han de lluir el vestit més o menys per obligació i algun que altre que ho fa per devoció.
El millor de tot l'entrada de moros i cristians, on una esquadra de xiques es varen lluir al ritme del pasdoble que podreu escoltar ací mateix. Té un ritme molt fester i apegalós. De totes formes, els moros i cristians, després d'una trentena d'anys, continua al nivel inicial, vull dir, un poc anàrquica, almenys respecte l'organització i altres coses que crec intuir.
Laia i Flàvia han tornat a Carcaixent i, ara, espere poder reprendre l'escriptura. Tinc entre mans una novel·la de títol provisional Bandolers, basada en un estudi que tinc en imprempta sobre Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà) de pròxima aparició. D'alguna forma la gent treballadora d'avui en dia som hereus dels qui lluitaren contra la monarquia absolutista del nefand Ferran VIIé., i de tots els qui al llarg del segle XIX... Redéu ja estic altra vegada posant-me en política i vaig fer promesa que no ho faria. Així que a veure si puc aprofitar-me d'una certa tranquil·litat de què crec podré gaudir aquestes tres setmanes properes.
De totes formes, escolteu la marxeta d'aquesta composició de Gaspar Angel Tortosa, que em sembla que és de Villena. Pense que amb el temps potser es faça tan popular com Paquito el Chocolatero.
0 comentaris:
Publica un comentari