El 22 de setembre de 1609

El 22 de setembre de 1609 –avui fa just 400 anys– es feia públic a València el decret d'expulsió dels moriscos. “Desterro dels moros del regne. Dimarts, a 22 de dit mes de setembre, 1609, a migjorn, feren crida de com lo señor rey (manà que), dins tres dies, s'embarquen dits moros en Dénia per a pasarlos fora mar, y que sols restaren en cada lloch de cent, sis cases, los més vells” (Coses evengudes en la ciutat y regne de València (1589-1629. Dietari de mossén Joan Porcar, beneficiat de l'església de Sant Martí de València. Transcripció i estudi de Josep Lozano i Lerma).

Doncs bé, en aquella data hi havia un total de 30 cases habitades a Rafelguaraf, 23 al Tossalet i 20 a Berfull. En total 73 cases al terme actual, amb la qual cosa hi hauria unes 350 persones que foren expel·lides, potser algunes de grat i la majoria supose que a la força, pel port de Dénia. En concret els moriscos i les morisques de Rafelguaraf foren dels que expulsaren en la segona tanda d'embarcaments. I això pot ser perquè les autoritats començaren foragitant els de les poblacions costaneres o relativament pròximes a la costa, en considerar-los més perillosos de poder recolzar una possible invasió dels turcs o berbers. Que era un dels motius en què sembla que es basaren per a l'expulsió, encara que al meu parer en realitat el motiu fonametal era el tema religiós. El cas és que aquelles persones, que eren tan rafelguarafins i rafelguarafines com ho som els que vivim a Rafelguaraf avui en dia, sols pel fet de ser musulmans hagueren d'eixir pel port de Dénia el dia 22 d'octubre, i supose que arribarien a Orà o bé a Mers-El Kébir (Algèria) a penes dos o tres dies després.

Les fotos. La primera és del portal de Berfull. Supose que qui tinga interés se la pot baixar i es pot fer imprimir una samarreta per reivindicar la no desaparició del llogaret, com la que jo tinc des de fa uns anys. Per cert, que el disseny és de Pasqual Boqueta, un dels pintors més reexits de Carcaixent. Com veieu hi ha un parell de versos d'un poeta valencià del terreny (o siga, d'ací mateix), es tracta d'Abu Abdal·lah Ibn Khalsa (o Jalsa), el Cec de l'Énova, que va ser un afamat poeta, gramàtic i filòleg del segle XI, pel mateix temps en què possiblement es va originar el poble de Rafelguaraf. La segona és el forn d'Abril, el forn del Raval, que havia promés que la posaria quan la trobara. Ací la teniu. Un altre dia tornaré amb el tema dels moriscos i posaré alguna informació més sobre l'expulsió.