Qui de casa se'n va a casa torna. En efecte, aquest mes d'agost passat i fins i tot els primers dies de setembre he tornat a comprar el pa al forn del Raval. El mateix forn on anava de xiquet, per estar al carrer de Sant Vicent, i al que veia que anaven les dones amb les cassoles d'arròs al forn que el tio Frederic Abril (pare) havia d'assenyalar amb furgadents per tal de no equivocar les cassoles quan les dones tornaven per elles. I per açò és que m'ha vingut a la memòria els tres forns que hi havia al poble, que de més antic a més actual sembla que eren: el forn del tio Artur Abril, situat a la plaça de l'Església i que sens dubte deu ser el més antic del poble. De fet encara és d'estil morú. El segon era el forn del tio Pere Garzó, de l'Énova, que primer en va tenir un a la casa del tio Joan el Vaquer i després l'instal·laren al cantó de la plaça de l'Ajuntament. Si bé actualment em sembla que ja no couen pa per haver dedicat el local a altres menesters. I finalment el forn del Raval, d'Abril Vidal, que en els seus inicis en tenia un a Berfull i després ja se'n vingueren al carrer Sant Vicent, on ara continua el seu fill; si bé l'acual és giratori, més modern.
Bé, el cas és que el pa que fan m'agrada. Vaig veure que en el mostrador encara fan de tant en tant pans redons (amb un forat enmig, com una mena de donut molt gran) i les fogasses, que tant recorde de menut. Torne a dir que m'agrada el pa que fan. Ja fa temps que a Carcaixent i en els grans centres comercials no m'acaba de convéncer el pa que fan, i ha estat una sorpresa ben agradable comprovar que ací, gairebé com abans, fan pa de poble ben acceptable i menjívol.
Per altra banda, al meu veí Batiste Arbona li he escoltat un parell de paraules que feia molt de temps que no sentia dir... o fins i tot no mai les havia escoltat ací a Rafelguaraf. Talment com em passa amb ma tia Maria (germana de ma mare). Són paraules com ara: fa un sol que aterra, escalivat, empalagar (serà empallegar) i péntol.
També a Batiste li he escoltat aquest estiu que quan comencen a cantar les xitxarres (cigales) és senyal que prompte l'oratge farà un canvi, a menys calor s'entén. Encara que en realitat potser és que el cicle vital de les xitxarres, que solem dir per ací, és que coincideix més o menys per la fira de Xàtiva, que diem que en passar la fira ja prompte pot fer alguna tronadeta i alleugerir-nos de la calor tan forta, de vegades provocada pel ponent que ens ve de Castella. Per cert, que ja estàvem més que farts de tanta basca. Ahir dissabte, afortunadament va ploure i refrescà bastant, tant que a la platja de Xeraco almenys, on vaig dur a la meua filla Flàvia, no hi havia rastre de banyistes.
En fi, siga com siga, ací vos pose una foto d'una xitxarra, i res més, perquè havia fet una foto de la façana del forn del Raval però ara mateix no la trobe, no sé on l'he guardada. Si la trobe ja la posaré en altra ocasió.
Bé, el cas és que el pa que fan m'agrada. Vaig veure que en el mostrador encara fan de tant en tant pans redons (amb un forat enmig, com una mena de donut molt gran) i les fogasses, que tant recorde de menut. Torne a dir que m'agrada el pa que fan. Ja fa temps que a Carcaixent i en els grans centres comercials no m'acaba de convéncer el pa que fan, i ha estat una sorpresa ben agradable comprovar que ací, gairebé com abans, fan pa de poble ben acceptable i menjívol.
Per altra banda, al meu veí Batiste Arbona li he escoltat un parell de paraules que feia molt de temps que no sentia dir... o fins i tot no mai les havia escoltat ací a Rafelguaraf. Talment com em passa amb ma tia Maria (germana de ma mare). Són paraules com ara: fa un sol que aterra, escalivat, empalagar (serà empallegar) i péntol.
També a Batiste li he escoltat aquest estiu que quan comencen a cantar les xitxarres (cigales) és senyal que prompte l'oratge farà un canvi, a menys calor s'entén. Encara que en realitat potser és que el cicle vital de les xitxarres, que solem dir per ací, és que coincideix més o menys per la fira de Xàtiva, que diem que en passar la fira ja prompte pot fer alguna tronadeta i alleugerir-nos de la calor tan forta, de vegades provocada pel ponent que ens ve de Castella. Per cert, que ja estàvem més que farts de tanta basca. Ahir dissabte, afortunadament va ploure i refrescà bastant, tant que a la platja de Xeraco almenys, on vaig dur a la meua filla Flàvia, no hi havia rastre de banyistes.
En fi, siga com siga, ací vos pose una foto d'una xitxarra, i res més, perquè havia fet una foto de la façana del forn del Raval però ara mateix no la trobe, no sé on l'he guardada. Si la trobe ja la posaré en altra ocasió.
3 comentaris:
Et recomane el pa del forn Cervantes al carrer del mateix nom de Carcaixent, o el pa del forn de Neus, a la cantonada del carrer Ramon i Cajal i el Mercat.
Personalment si haguera de triar un "bon pa" seria sense cap mena de dubte el d´Arturo. Durant aquest mes d´agost que ha tancat no n´he tastat cap com el pa fet per ell.
Publica un comentari