En el 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos

El ban d'expulsió dels moriscos, fet públic a València el 22 de setembre de 1609, va començar a ser aplicat el dia 30 del mateix mes. El cas és que, ara i ací, vull deixar constància -a manera de recordatori i homenatge a aquelles persones-, dels noms dels qui podrien haver sigut els darrers caps de família de Rafelguaraf, del Tossalet i de Berfull. Advertint, però, que pel que fa als de Rafelguaraf i del Tossalet es tracta sols d'una possibilitat. En canvi, pel que fa a Berfull, és més probable que foren vertaderament els darrers caps de família que hi residiren.

1. Dels darrers habitants moriscos de Rafelguaraf sols es poden assenyalar els cinc membres que com a autoritats de la població apareixen en un plet de la Séquia Comuna de l'Énova dels anys 1602-1605 (ARV, Reial Audiència, Processos, part 3ª, núm. 7.050). Són els següents:

Coxet, Joan

Donena, Pere

Lochalbo, Miquel

Mandoll, Cosme

Moix, Gaspar

Xep, Cosme

Total: 5 caps de família (de 30, que hi havia segons Henri Lapeyre).

Doncs bé, si s'utilitza l'índex de 4'5 o 4'8 multiplicat pels 30 focs o cases habitades serien un total d'entre unes 135 a 144 persones les que serien expulsades de Rafelguaraf. Aquest nivell demogràfic seria recuperat uns 160 anys després, pel 1768.

Imagine que eixirien de la població a penes uns pocs dies abans de l'expulsió. De forma que, tenint en compte que havien de marxar a peu -o en el millor dels casos en carros-, fins al port per on havien d'embarcar-los, calcule que eixirien de Rafelguaraf entre els dies 18 i 20 d'aquell mes d'octubre. En tot cas, el que sí que està ben clar és que el dia 22 d'octubre de 1609 foren embarcades per Dénia un total de 122 persones morisques de Rafelguaraf. I supose que en qüestió de tres dies després arribarien a Orà (Algèria); és a dir, el 25 d'octubre.

2. Quant als darrers moriscos del Tossalet, i a l'igual que en el cas de Rafelguaraf, sols es poden assenyalar els cinc membres que com a autoritats de la població apareixen en el plet esmentat adés de la Séquia Comuna de l'Énova dels anys 1602-1605. Són els següents:

Belito, Jeroni

Donena, Joan

Pardo, Lluís

Rabasa, Joan

Miquel ...?

Total: 5 caps de família (de 23, que hi havia segons Henri Lapeyre).

La quantificació dels habitants depén de l'índex que s'utilitze. En qualsevol dels casos en ser 23 els focs o cases que hi havia en aqueixa data (1609) al Tossalet, serien unes 104 a 110 persones les expulsades. Des del punt de vista demogràfic el Tossalet va ser el primer nucli de població de l'actual terme de Rafelguaraf que va recuperar el nivell quantitatiu de l'any de l'expulsió, cosa que va aconseguir en menys d'un segle (en 1699). Quant a la data d'expulsió del Tossalet no tinc informació sobre el dia en què foren obligats a abandonar la població.

3. Pel que fa als darrers habitants moriscos de Berfull sí que dispose d'un document relativament pròxim a la data d'expulsió, en concret del 8 de març de 1608 (ARV, Reial Justícia, llibre 11, full 118 i ss), a més d'un altre nom en base al mateix document del plet de la Séquia Comuna de 1602-1605. Són els següents:

Beliro, Guillem

Beliro, Hieroni

Belluga, Joan

Biari, Hieroni (Rabasa)

Calambaró, Gaspar

Castellano, Miquel

Frinall, Hieroni

Gipre, Anthoni

Gipre, Llois

Madar, Moises

Mars, Guillem

Mars, Miquel (major)

Mars, Miquel (menor)

Mirant, Francesc* (aquest apareix en el plet de la Séquia Comuna de l'Énova de 1602-1605)

Peyter, Cosme

Peyter, Joan

Selarda, Anthoni

Total: 17 caps de família (de 20, que hi havia segons Henri Lapeyre).

I segons s'aplique el coeficient 4,5 o 4,8 a Berfull serien expulsades entre 90 a 96 persones. Des del punt de vista demogràfic Berfull va ser l'últim nucli de població en recuperar un número d'habitants semblant al de l'expulsió. Això va succeir a finals del segle XIX (1888). Quant a la data d'expulsió no tinc ara per ara dades sobre el dia en què foren obligats a abandonar Berfull.

En definitiva, pel que fa al terme actual de Rafelguaraf (o siga, amb el Tossalet i Berfull inclosos), una de les conseqüències va ser l'endarreriment demogràfic, que no es va recuperar fins uns dos-cents anys després, el 1811, en què hi havia registrats 347 habitants, tenint en compte que en el moment de l'expulsió n'hi hauria unes 350 persones en total.

El vídeo és un trailer d'una pel·lícula o sèrie de televisió que es va fer entre Televisió Espanyola, TV3, el Govern d'Aragó, etc.