Una cançó meravellosa!

Almenys a mi m'ho sembla. Disculpeu que em pose reiteratiu. Ja sé que vaig enllaçar aquest vídeo del youtube en anterior ocasió... però és que em sembla una cançò tan bonica, tan meravellosa... De veres que alguna vegada he arribat quasi a plorar d'emoció en escoltar-la. Que ja no sé quantes voltes l'hauré escoltat. Xe, com vos ho dic. A mi em pareix que aquesta cançó és de les millors que he sentit en la meuva vida. Jo, si fóra jove, ara mateix li la cantava a cau d'orella a la persona estimada. Déu i com m'agraden l'Eliseo Parra i el Botifarra!
El cas és que em feia goig aconseguir la lletra... i ja la tinc. Per això és que torne a enllaçar el vídeo i pose la lletra (amb les dades de l'autor, etc.) En fi, supose que no seré l'únic a qui li agrada, a bon segur. Ah! demà a les 10'00 me'n vaig al poble del Genovés, a xarrar un poc sobre els moriscos, per celebrar la diada del País Valencià.

Ací teniu la lletra:
El silenci d'estimar (Eliseo Parra). Canten Eliseo Parra i Pep Gimeno “Botifarra”, a Torroella de Montgrí, agost de 2008.

Vol sortir la meua veu
i cantar,
que és el fet el que pregona,
no el parlar.
Si estimem el vent que ens porta
la paraula,
el silenci d'estimar
mai se'n va.
Jo no sé quan dius t'estimo
si és veritat,
però què bé ho sap el meu cos
quan hi sent la teua mà.

I amb aquesta jota
vull cantar

i vull ser la veu que el vent et durà,
el meu crit d'amor serà un abraç.
Vol sortir la meua veu
i cantar,
que és el fet el que pregona,
no el parlar.