Fontanars dels Alforins

Diumenge passat vàrem fer una xicoteta excursió i ens empassàrem una mena d'esmorzar-dinar al poble de Fontanars dels Alforins. Com m'agraden aquests topònims compostos, com també és el cas prop d'on passàrem d'Aielo de Malferit, Castelló de Rugat (o de les Gerres), etc.
Empar, jo i Cathy, visitàrem aquesta bonica població de la Vall d'Albaida en què mai havia estat anteriorment, i per això és que ara ja no ho podré dir. Primer paràrem uns instants en el Pou Clar d'Ontinyent. Em va agradar molt el paisatge. Feia un temps esplèndid. I això que les oronetes presagiaven alguna ploguda que afortunadament no es va confirmar.
El cas és que a proposta de Cathy, que ens va convidar (tot s'ha de dir), férem un esmorzar d'aquells de repica'm el colze al bar-cafeteria Julio (al mateix carrer d'entrada a la població); o siga, que ja no ens calgué dinar després. N'hi havia molta gent per allà dalt, grups de ciclistes i motoristes que supose haurien pujat d'Ontinyent o bé de la Font de la Figuera o Moixent, i molt bon ambient en general. En acabant férem un tomb per les paradetes del mercadet i una visita al celler Belda, on compràrem uns vins que, pel que diuen els entesos, sembla que són molt bons. Després, amb molta calma (jo sols vaig beure una cervesa sense alcohol, ho jure) tornàrem a Rafelguaraf gaudint del paisatge tant o més que en anar, i baixant dels 628 metres sobre el nivell del mar fins els 42. A l'estiu es deu dormir bé a Fontanars dels Alforins.
Per cert, em pregunte si el nostre amic Fernando encara estarà de metge en aquest poble. Mira que té castanyes la cosa, a ell li agrada molt conduir, de manera que fer tots els dies el trajecte Rafelguaraf-Fontanars dels Alforins s'ho troba fet... cosa que a mi em suposaria gairebé un impossible.
Per la vesprada volia anar al concert de música festera que hi havia a l'auditori, sobretot pensant en l'obra que s'estrenava del meu nebot (una glòria del poble) José Luis, que ja sabeu que està de percussionista en l'orquestra simfònica de Radiotelevisió Espanyola... però per uns problemetes que no cal detallar ara i ací, és el cas que no vaig poder gaudir una bona estona d'una de les millors bandes per a la interpretació de música de moros i cristians del nostre país. Estic parlant , clar està, de la banda de la societat Ateneu Musical de Rafelguaraf. Total, que m'ho vaig perdre. Una altra vegada serà.
I ací teniu les proves del viatge i de la disbauxa (no tant, no tant) gastronòmica: una foto del Pou Clar, i la prova que de l'esmorzar no quedaren deixalles... Què dic? Mentida, tan sols una rosca de pa amb un rall d'oli que ens deixàrem per vergonya. A la vista està. Per cert, a Cathy li queda molt bé el roig dels cabells amb henna marroquina.

Un dia de Sant Vicent

Un dia de Sant Vicent passat, com tants i tants altres més, en la caseta de l'amic Albert Abril per allà el racó del barranc de Cabot. Per cert, que va caure bona cosa d'aigua, però a dins del refugi de la serra s'estava molt bé, tan sols amb una poca llenya que cremava a la llar. Albert és molt considerat. I diu, encertadament, que tindre calor per davant i per darrere és com una vida sencera; és a dir, calor per davant és el que donava el menjar, i per darrere el que ens proporcionava el foc.
Encara que un poc amb retard, Fina Cerdà m'ha enviat unes fotos. I com que li vaig prometre que les posaria, ací estan perquè no diga ni ara ni mai que no complisc les meues promeses. La paella, com sovint, estava de categoria. Era del temps, amb faves i carxofes, allò que diem paella negra. I encara que una de les fotos podria passar com que el mañico i jo estàvem al comandament... no s'enganyeu, en realitat la guisaren les dones: Conxin, Empar i Fina. Bé, Fina, com veuràs, ací estan les teues fotos.

Presentació de llibres

Als familiars, amics i coneguts, i a qualsevol altra persona que puga tenir interés:

El pròxim diumenge, dia 10 de maig, a les 12,00 hs., presentaré el llibre L'espai urbà de Rafelguaraf (segles XV a XVIII). L'acte tindrà lloc -si Déu vol i res no ho impedeix (tal com diuen)- a la sala de la Llar dels Jubilats de Rafelguaraf, situat a la cantonada del carrer Juan Silvestre i la plaça d'Espanya (o del Poll). Però... en realitat parlarem de dos llibres. L'acte consistirà primer que res en uns breus comentaris a propòsit d'una obra que li he volgut dedicar al Riurau, sent així que les primeres novel·les estaven ambientades a Berfull i al Tossalet. Contes del Riurau, que ha publicat recentment l'Ajuntament de Barxeta en formar part de la III edició dels premis literaris d'aquest poble veí; per cert, una iniciativa cultural que potser haurien de fer molts altres ajuntaments en recolzament de la nostra llengua. Es tracta d'un recull de contes i relats curts, i és que, tal com diu la ressenya que he posat en el bloc de narrativa i història local: Al llogaret del Riurau (Rafelguaraf), un bon dia se li ocorre a una persona major reptar uns pocs companys i companyes, jubilats i pensionistes, per tal de contar-se una sèrie d'històries que fins ara no s'havien contat encara. Es tracta d'un recurs utilitzat per l'autor per tal d'encaixar un llibre amb un total de deu contes de caràcter popular. En total són deu contes que transcorren, com solc fer i amb una petita excepció, a pobles de la nostra contornada: Xàtiva-l'Alguer, a Senyera, a Manuel, a Sant Joanet, a l'Énova, al Tossalet, a la Valldigna, a Castelló de la Ribera, a Carcaixent i a la Pobla Llarga.

Quant al segon llibre, contarà amb la intervenció de l'erudit poblatà Joan Català, que farà els comentaris que crega oportú sobre l'obra, i després tornaré a intervindre jo durant uns pocs minuts. En tot cas, ara sols avançar-vos que, com també he posat com a ressenya: Aquest llibre és una guia descriptiva del nucli antic i originari del poble de Rafelguaraf, que l'autor anomena la Vila. En l'obra es detallen, documentadament, les principals construccions i aspectes urbans que durant vora quatre-cents anys, si més no, varen romandre gairebé sense canvis i constituïen l'espai vital dels rafelguarafins i rafelguarafines. L'estudi compren des de principis del s.XV (1421) a finals del s.XVIII (1794), quan la població va començar el seu desenvolupament social i urbanístic contemporani; deixant constància, també, d'unes mostres puntuals, amb noms i cognoms, de persones de les dues cultures que han viscut a Rafelguaraf.

De manera que si heu llegit aquestes línies ja se'n podeu fer una idea de què van. En tot cas, si veniu, vos prometem que l'acte no anirà més enllà d'una mitja hora. I ho deixe ben clar, perquè estic ben fart d'anar a presentacions de llibres que allò es fa pesadíssim, més que si estigueren presentant el descobriment de la penicil·lina. En fi, vos anime a venir a l'acte.